Ajuntar a un grup d'amics i organitzar una calçotada et catapultarà a l'èxit.

La fórmula secreta de la calçotada és la següent: Convida a un grup d'amics que estiguin disposats a tacar-se les mans i posar-se un pitet, Quants més, millor. No fa falta que es coneguin entre ells. Els calçots faran la resta. Si pots assegurar algun raig de sol, molt millor, perquè els calsots es mengen a l'aire lliure. Encara que faci fred.

Tingues preparat un bon foc i una zona on menjar els calçots dempeus. És el plat que obrirà la festa, després dels aperitius. Assegurat que tots es posin el pitet, beguin amb porró, es taquin les mans despullant els calçot, els mullin amb salsa Romesco i mirin al cel mentre els mengen. Es una ceba màgica, l'única que et fa somriure.

La calçotada és un menú llarg i gens estret. És molt ampli.

Com qualsevol menjar amb amics, cal començar per un bon aperitiu amb embotits de botifarra blanca, negra i fuet. Una mica de pa torrat, tomàquet, oli d'oliva i sal.

A continuació se serveixen els calçots, acabats de fer i sobre una teula. La teula és perquè no s'escampin i conservin millor la calor.

Una vegada acabats els calçots i ja amb les mans netes, tots es pot asseure i se serveixen les carns.

Aquí diversos suggeriments:

Per a postres el típic a la calçotada es compartir.

A casa et serà molt senzill preparar un “postre de músic". Fruits secs (nous, ametlles, avellanes, passes…. El que més et vingui de gust) acompanyats de vi moscatell en porró. Es un plat per a allargar la sobretaula, condició indispensable de la calçotada.

Si algú toca la guitarra i entona unes cançons, llavors serà la calçotada perfecta. A mi m'agrada “Que tinguem sort" de Lluis Llach. Sempre la cantem.